Siempre es la última vez. Siempre ese vacío que se siente completo por efecto de la adrenalina y que dentro de un par de horas me dejará destrozada. De nuevo. Montaña rusa. Tú, que vienes a rondarme.
Ya era consciente de todo esto
hace un mes, cuando María con su voz y Marcel con su guitarra, volvieron a
hacerme pedazos. Luego él, regresó para pegarlos. Porque parece que es
el único que sabe. O que puede. No lo sé.
Fue una noche de reencuentros
y reconciliación. De palmadita en la espalda y susurro en la oreja: lo has
conseguido. De fondo, la mejor banda sonora del mundo: 45 cerebros y 1
corazón. Los recuerdos, las cenizas. La Historia. Nuestra historia. Quienes
somos y quienes queremos llegar a ser. La vida. Vivir. Eso que la mayoría de
las veces se nos olvida y es imprescindible.
Quin plor més
gran que duc
a dins del meu poc cos.
Quin raig de foc que sento
A dintre meu
Què fort que bufa el vent
aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes
Que passen prop de mi.
¿Què passa aquí on sóc,
que tinc regust de res?
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant.
Vaig i anem compartint
sense cap novetat,
poc a poc els minuts.
Poc a poquet l'hivern.
Tots passant un camí
Havent-ne tants i tants,
i tantes coses més
que neixen cada instant.
Encara espero tant de tu,
Que esperant moro amb tu.
Mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics.
Tot contra tota vida.
Cops amagats.
Muntanyes de paranys.
Enganys i més enganys.
Paraules sense lletra.
Imatges sense vida.
I un arma prop la mà,
Pel que passi demà.
Espero tant i tant de tu,
que no mato el meu cos.
Segueixo amb tots.
Un pensament però,
per aquells que estaran
junts a tots i tots junts...
Per aquells que ara estan
tan lluny però tan a prop,
tan a dins de nosaltres.
Aquells que fan possible
l'esperança de viure,
morint a cada instant.
Un dia qualsevol
serà la vida i tots!
serà la vida i tots!
Canto a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanco els ulls, baixo el cap.
La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto a la vida sí!
a dins del meu poc cos.
Quin raig de foc que sento
A dintre meu
Què fort que bufa el vent
aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes
Que passen prop de mi.
¿Què passa aquí on sóc,
que tinc regust de res?
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant.
Vaig i anem compartint
sense cap novetat,
poc a poc els minuts.
Poc a poquet l'hivern.
Tots passant un camí
Havent-ne tants i tants,
i tantes coses més
que neixen cada instant.
Encara espero tant de tu,
Que esperant moro amb tu.
Mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics.
Tot contra tota vida.
Cops amagats.
Muntanyes de paranys.
Enganys i més enganys.
Paraules sense lletra.
Imatges sense vida.
I un arma prop la mà,
Pel que passi demà.
Espero tant i tant de tu,
que no mato el meu cos.
Segueixo amb tots.
Un pensament però,
per aquells que estaran
junts a tots i tots junts...
Per aquells que ara estan
tan lluny però tan a prop,
tan a dins de nosaltres.
Aquells que fan possible
l'esperança de viure,
morint a cada instant.
Un dia qualsevol
serà la vida i tots!
serà la vida i tots!
Canto a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanco els ulls, baixo el cap.
La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto a la vida sí!
María Arnal i Marcel Bagés - A
la vida
Disco: 45 cerebros y 1 corazón
(2017)
No hay comentarios:
Publicar un comentario